Som notícia...!

Benvolguts Panxacontents, tinc l'honor d'anunciar-vos que un prestigiós medi de comunicació, en l'àmbit de la premsa escrita, ha fet una ressenya sobre el nostre Bloc.

D'acord, no és el New York Times, ni el Herald Tribune, ni som portada a la revista Life, ni tant sols un article a la Science (tot i que en aquest cas encara no sé perquè...), és el Ripollès, val! I que? Un diari és un diari!

Val, d'acord, no és un diari, és un setmanari...Cony, es que no us està bé res...!

Roger

Esgarrintxats!!!

Això és un no parar. Una més, la ruta de les mines. Bé suposem que hi ha algunes mines, perquè la veritat és que no em vam veure cap...I és que les guies editades per l'ajuntament deixen molt que desitjar.

L'idea era visitar unes mines situades per sobre Roques Blanques, i seguint una guia editada pel Excel·lentíssim Patronat de Turisme del no menys Excel·lentíssim Ajuntament de Ribes de Freser de mines ni una...això sí les cames ben esgarrinxades, que també és un bonic record.

Apa.

Roger

GPS (Guies Poc Saberuts...)

I una més. El passat 24 de Maig el Panxacontents van tornar a calçar-se les botes i apa! a suar la cansalada per aquests mons de Déu. I amb un altre nou personatge que és vol auto anomenar Panxacontent: l 'Àlex.

Aquest cop es varen arribar fins a Pardines per, un cop allà, dirigir-se cap el Pou de Glaç. Cal dir que els Panxacontents han entrat al Segle XXI de pet, tant és així que en aquesta caminada tenien el suport de dos GPS!. Resultat: que no varen saber trobar el Pou de Glaç.

Ja els hi val...

Roger

Gorgs: vist un, vistos tots

Un bon dia per assenyalar en el calendari del grans Panxacontents: Divendres, 22 de Maig del 2009. Per primera vegada els intrèpids caminaires surten de les Valls de Ribes per anar a terreny desconegut: Campdevànol.

Així amb un aire certament aventurer i descobridor de estranyes i llunyanes terres, varen ser capaços la Belen, en David i en Roger, de fer l'itinerari del Torrent de la Cabana, amb sortida a la Font del Querol, Campdevànol.

Un bonic itinerari ple de gorgs, cascades naturals i alguna parella practicant el sexe furtivament amagats en tant belles terres.

Això sí, un gorg, vist un, vistos tots....

Roger

Passejant Miss Noa

L'activitat dels Panxacontents no para. Un altre cop, l'incansable Roger agafa els estris i bona companyia i apa! a fer la puta cabra per aquestes muntanyes de Déu. Aquest cop l'acompanyat la gossa de la Belen. 

No, no em mal interpreteu, no estic insultant a ningú, vull dir que la Belen te una gossa, una mascota vaja, que es diu Noa. Amb elles dues, varen fer el bonic camí de Sant Cristòfol (puta pujada), passant per Batet, Rialb i fins el Mas Ventaiola.

Donem doncs una càlida benvinguda a un nou membre dels Panxacontents, un aplaudiment per la gossa de la Belen...la Noa!

Roger

Han tornat!!! Però no eren morts i enterrats??

Doncs si, hem tornat; que passa??

L'ultim supervivent Panxacontent, en Roger, animat pel bon temps de primavera i per les seves descontrolades hormones, va decidir reemprendre els bells camins de la nostra, i tant estimada, Vall de Ribes.

Per fer-ho més agradable, va animar a la jove i bonica xicota del seu germanet, la Belen. Per tant exquisida ocasió, i per fer-li l'honor de rebre-la com a una component més dels Panxacontents, varen fer la ja clàssica i iniciàtica Sant Cristófol-Roques Blanques-Sant Antoni. 

Donem així la benvinguda a una nova amiga dels camins de la Vall del Freser, i esperem que ens acompanyi a les tardes de ressaca i esbufecs, saltant com una Heidi per les nostres muntanyes...(que sube clara...!)

Així sia.

Roger

The show must go on!

Doncs això, que la festa continua. Tots aquells que pensaven que els Panxacontents s'havien rendit i que amb el fred, la neu i les farres, els intrèpids caminaires havien deixat de fer la cabra per les muntanyes, s'equivocaven. 

I una altre caminada s'afegeix a la llarga llista de sortides per la Vall. Aquest cop, en Roger va fer de guia d'uns nous amics, l'Anna i en Jordi. Per la seva estrena, què millor que la tradicional i exemplar Sant Cristòfol-Roques Blanques-Sant Antoni?

I així, entre rialles per cada cop que l'Anna relliscava pel gel i es fotia unes hòsties de por per terra, aquests nous amics es van transformar en membres de ple dret del club dels Panxacontents.

Així Sia.

Roger