Doncs això, una fita històrica pels Panxacontents: la Mar, la Gemma, l'Eudald i en Roger, han fet el primer cim del curt, però intens, bagatge d'aquest club pseudo-farra-excursionista.
El Taga els va rebre assoleiat en un bon començament, per anar emboirant-se de pressa, com per treure's de sobre aquests pesats que se'n carden del mort i del qui el vetlla. Van tenir temps, però, de fer-se unes fotos ensenyant els seus cossos bellament esculpits: panxes desbordants, dipòsits de greix, contenidors de llard, onejant al vent i mostrant a tota la vall com de gran es pot transformar un ventre desprès de litres i litres d'alcohol en interminables nits de farra. Mireu les fotos i esgarrifeu-vos.
(roger)
El Taga els va rebre assoleiat en un bon començament, per anar emboirant-se de pressa, com per treure's de sobre aquests pesats que se'n carden del mort i del qui el vetlla. Van tenir temps, però, de fer-se unes fotos ensenyant els seus cossos bellament esculpits: panxes desbordants, dipòsits de greix, contenidors de llard, onejant al vent i mostrant a tota la vall com de gran es pot transformar un ventre desprès de litres i litres d'alcohol en interminables nits de farra. Mireu les fotos i esgarrifeu-vos.
(roger)
1 comentari:
òstiaaaaa!!!! sí, per primera vegada a la vida, ja em val, vaig arribar dalt de tot del Taga! Una mica més i em moro. Sort que en veure la vaca morta amb aquell cul ben esbudellat em van passar les ganes de morir-me. Els corbs són molt macos, però passo que em rebentin el cul!
La meva panxa (com bé es veu a les imatges... calia publicar-les???) no ha baixat ni un centímetre! I a més, amb la festa major i un fart de cubates i cervesa ha empitjorat... Hauré de fer el Kilimanjaro per redimir els meus pecats???
Publica un comentari a l'entrada