Novament els Panxacontents en acció. I reclutant nous membres (persones vull dir,eh? que sempre penseu en el mateix...cochinos!!), en David. La caminada va anar com sempre: convencent l'Eudald perquè vingues. "No vinc, que em moriré..." I no, no es va morir. Aquest cop la víctima va ser L'Orri Vell, Santa Magdalena amunt per Pardines. Paisatges bells, freds i plens de records de fotos passades. Una bonica caminada que va acabar com sempre: floretes collint floretes i unes bones birres. Apa, ja veurem com serà la propera, tots frisem per saber-ho.
(roger)
(roger)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada