En un clar dia de Sant Gil, en Roger va conquerir el cim, i no content amb això va carenar en direcció a Fontnegre. No hi va arribar per les pèssimes condicions metereològiques que imperaven en aquests destacats i traïdors cims (un nuvolot treia el cap al fons...), i la prudència el va fer desistir de tant heroica gesta.
Un cop arribat ja en terres segures un vermutet i a dinar, que no tot és esport,cony.
Roger

1 comentari:
òstiaaa... Molt bones les fotos, eh?
Llàstima que jo era a Barcelona amb una ressaca acollonant... De fet, quan tu et devies llevar per anar a camniar, potser jo encara no havia anat a dormir, heheheh... Ara que no em penedeixo gens de ser on era... això del pic de l'Àliga hi serà més dies per tornar-hi, no?
Publica un comentari a l'entrada