Doncs jo diria que sí. Ara ja fem caminades els divendres a la tarda i tot. I per fi ha retornat un dels socis fundadors dels Panxacontents: en Jordi. Així doncs, l'Eudald, en David, en Jordi i un humil servidor de tots vosaltres, en Roger, ens vàrem dirigir cap a Campelles disposats a donar una volteta pels magnífics boscos de Campelles. Partim del refugi del Pla de Prats ens adrecem al refugi de la Covil. Un cop allà i després d'escoltar com a l'Eudald se li acudeix que vol passar-hi quinze dies de vida contemplativa, retornem al nostre punt d'origen (al primer refugi vull dir, no al ventre matern...!!). Una caminada no massa llarga, poc més d'una hora, però força interessant, un racó més de la Vall que val la pena veure...i a tots els boletaires que hi hauran a la tardor, que ho deixen tot fet un fàstic...ai senyor.
Roger.
2 comentaris:
I aquestes panxes que no baixen!
Doncs sí, m'aniria bé una mica de vida contemplativa... Ara que el que faig normalment ja ho és! Però sí, continuo pensant que em convindria passar uns dies en un refugi, i al refugi també li anirà bé la meva companyía. Us mantindré informats, més que res per no estar del tot incomunicat!
Ah, Roger, la Covil s'escriu amb "o" d'Obtús!
(quedo esmaperdut, garratibat i favagirat cada vegada que em veig la panxa a les fotos... Sort que no ens vam posar de nom "titaeixerits")
Val, ja està rectificat...amb "o" d'oligofrènic...
Publica un comentari a l'entrada